I jo en què penso quan corro?

Com va fer Murakami en aquest llibre, he sentit la necessitat de donar resposta a una qüestió relacionada amb córrer. No ho faig tan sovint com m'agradaria, però ho trobo a faltar molt. Hi vaig de tant en tant, no he aconseguit mai trobar la fòrmula necessària perquè esdevingui una rutina. Tot i així, només pensar-hi el meu cos genera alguna substància que té en mi un efecte placebo. Percebo una sensació de benestar, d'il·lusió, de salut... com si hagués fet 10 km. És difícil d'explicar. En una de les últimes sessions, mentre anava sumant passes, pensava que gaudeixo de córrer abans de començar, mentre ho faig i quan n'he acabat. Poques coses tenen aquesta virtud. M'explico: a) Només de pensar "avui/ aquesta tarda vaig a córrer", el meu estat d'ànim millora. Em sento més animat, més en forma... b) Quan estic corrent, l'esforç, el patiment i el dolor que pugui sentit al dit del peu, on tinc l'artrosi, o a qualsevol altra part del cos tenen aquell regust curiós del massoca, aquella satisfacció d'haver aconseguit trobar el temps i les ganes per córrer, per fi. c) Quan he acabat, encara suat o ja després de la dutxa, sento el plaer del triomf, de la feina feta, d'haver fet un pas més en el camí que porta a l'estat de forma òptim. Cap altra activitat és comparable. Fins i tot, és sentir la paraula dins del meu cap, pronunciar les seves 6 lletres (6, el meu número favorit. Quantes havien de ser?) i encara que no sàpiga quan hi aniré, ja noto una corrent d'aire net per dins. Fins i tot penso en aquelles vambes que m'anirien bé, els pantalons que serien més còmodes o la ruta que podria provar. Després no hi vaig, segur que és un bon dia, quina casualitat... però ja tinc millor humor.

2019/03/03 Beer's Brothers

#ratitosquesonpami

No és no.

No és no
i 24 nos no fan un sí.
Aunque me ponga.

Fue bonito mientras dudó,
mientras no supo escoger
entre locura y razón.

Sé que nunca antes vivió
algo tan bonito y después
de un soplo lo destruyó.

Sé que aunque de veras dolió
fue lo que tuvo que ser,
pero no puedo negar que fue...
bonito mientras dudó.

Seré valiente,
volveré a apostar fuerte,
no sé bajarme de esta noria.

Me pueden criticar
o elevarme en un altar.
Nadie lo entenderá,
si no camina en mis zapatos.

No se trata de vivir,
sinó de sentirse vivo.
Aunque creas que me equivoqué,
soy lo que ves.

Me lo dicen amigos y enemigos
que tú eres mi único problema.
Desde que ya no estás conmigo
dedicaré a Cupido esta esquela.

Las noches ya no son como eran antes,
ni son igual los pares y sus rostros.
Quedó esta pena de sala de embarque
y yo con este insomnio, tan nosotros.
Cegada por la luz de otros amantes.

Cuando me echo a la calle, vida mía,
se paran el reloj y los calendarios.
Tu nombre ya no está en el diccionario
y antes de la muerte
ya no hay vida.

Si tú eres mi problema y mi pecado,
quiero escapar contigo hasta el Infierno.
Pagar mis penitencias a tu lado.
Sin sentencia, mi vida, me condeno
a la cárcel sin puertas de tu abrazo.

Me esperarás despierta,
yo aguantaré entero.
Y seguirás mi estela
cuando me dén por muerto.

Ya ves...


Febrer de 2019

Dinar familiar a casa. El primer amb tots els Benítez

Nadal 2016 amb el President Puigdemont

Comiat de l'Ivan

Sóc feliç. L'Ivan, que ha estat i serà eternament un àngel, ha tingut el comiat que mereixia.
Els seus pares, la meva estimada Marijose Jimenez Cebrian i l'Ángel, estan molt ben acompanyats i segur que, tot i el dolor i la tristesa immensos, senten l'amor i l'alè dels seus tiets, cosins, nebots i amics. Una vegada més, han donat una lliçó del que ha de ser la família.

Correr corriendo, no running...

Documental sobre el running: La gran obsessió.
https://www.youtube.com/watch?v=6Q9Od07iVok

Per a alguns deu ser una moda, una obsessió. Però, per a d'altres, també és "un tobogan de sensacions"; "un moment molt personal, en què et trobes amb tu mateix"; "una manera de respirar aire pur i veure sortir o posar-se el sol"; "una manera de sentir-se viu"...

Algunes dades importants, facilitades per experts:

- caminar i córrer va ser molt important per a l'evolució de l'espècie humana, pels canvis en la morfologia de la cadera, la pelvis i els peus.
- Córrer és una activitat saludable, està demostrat.
- Un nou concepte: "entrenament invisible", que consisteix en hidratar-se, tenir una bona alimentació, descansar bé...
- El 94% dels corredors participa en carreres populars de forma habitual. Sóc un dels del 6%, el meu número preferit.
- Quan correm fins a 30 km, podem gestionar els hidrats de carboni. És un límit metabòlic. A partir d'aquesta xifra, i no diguem córrer una marató (42 km i escaig), suposa una agressió física molt important per al nostre cos, per a la que hem d'estar preparats.
- 5 de cada 1000 corredors presenta alguna anomalia cardiovascular.
- Ens gastem una mitjana de 700 euros a l'any en material esportiu...
- Però no som capaços de pagar 40 o 60 euros en un bon reconeixement mèdic o prova d'esforç, que pot salvar-nos la vida.
- Córrer, com el tennis o el pàdel, té la seva tècnica. Si no la tens val més que no corris perquè et pots lesionar amb facilitat.
- Els corredors obsessius són persones perfeccionistes, molt preocupades pel que pensen els altres d'elles.
- El 3% dels corredors tenen risc de tenir addicció a l'exercici. Jo els anomeno runners.
- Un de cada cinc corredors es lesiona almenys una vegada a l'any.
- Córrer és gaudir, s'ha de fer per plaer, però l'entrenament no ha de condicionar la teva vida familiar, personal, professional...
- L'esport s'ha de fer per a un mateix, no per compartir-ho a les xarxes socials. Quan aconsegueixes fer-ho sense necessitat d'explicar-ho n'entens l'essència.

Frases per al record:
"La ment estén xecs que el cos no pot pagar".
"Querer es poder... però dóna't el teu temps".
"Si s'entrena, s'entrena. Però si no, és perquè en aquell moment estàs fent una altra cosa tan o més important, que et ve més de gust i que també has de gaudir".

Em quedo amb això: còrrer és humilitat, esperit de treball, disciplina, una bona manera de viure més saludable i de viure amb tu mateix. En un món en què estem envoltats d'estímuls externs, és una interessant forma d'interiorització. És una filosofia de vida.