Porters

Durant aquest cap de setmana he aprés una cosa: ser porter, segurament de qualsevol esport d'equip, però especialment de futbol, és molt difícil. És una posició, la seva, que requereix molta més especialització i un perfil molt més complert que qualsevol altra de l'equip. Cal ser àgil, ràpid, explosiu; tenir tècnica, visió de joc, reflexos, caràcter, concentració, dots de comandament, capacitat de salt; anar bé per alt i per baix, amb el peu i amb la ma; prendre decisions ràpides... A qui més se li demana tantes coses?

S'ha de tenir tot això i tenir-ho sempre, cada partit i en cada moment del partit. Perquè si durant un instant et manca qualsevol d'aquests detalls pots fallar i, amic meu, serà gol. I si és gol... l'equip pot perdre... I si perdeu per aquesta jugada...

És una posició on s'evidencien molt clarament les carències i virtuts; on no es pot passar desapercebut, amagat entre 22 jugadors; on no es pot estar mai en baixa forma...

A més, només una altra persona de la plantilla els entén, parla el seu mateix idioma... Amb molta sort hi haurà un tècnic, un adult, que haurà estat com ells de jove i sabrà el que passa pel seu cap i com se senten.

És la posició més difícil del camp, la de més responsabilitat. Només apta per a valents. Tot i això, o precisament per això, crec que és la més bonica.

Mai, mai, mai, critiquis un porter per una errada. No saps les hores d'esforç, de caure i picar contra el dur terra, d'embrutar-se de fang, de rebre pilotades que espantarien qualsevol de nosaltres, hi ha darrere seu. Per sort, per molt que els critiquin, sempre s'aixequen. N'estan acostumats.