10 d'octubre de 2015

Hi ha dies i dies. I avui... Una a una passem les hores. Se'ns ennueguen els minuts o ens rellisquen a les mans. Els bons temps es barregen amb els dolents dibuixant un camí pedregós i inestable, a estones també dolç i sense peatges. Punxem rodes, caminem amb pedres a les sabates, amb pesades motxilles... però avancem. Passem del plor al somriure, de l'amor a l'odi o, en el millor dels casos, a la indiferència. Un dia arribem a tocar el cel i l'endemà assaborim el fang i mengem pols... Som passatgers d'una nòria que gira sense fi. Estimem i ens estimen, alguns per sempre, d'altres no ho faran mai com voldríem. També n'hi ha que somien amb nosaltres. Vivim cada moment com si fos l'últim... però n'hi ha més, sempre n'hi ha més. I segur que almenys un serà dels bons. I segur que valdrà la pena. Felicitats,