Jacques Schecroun, advocat (El Periódico, 20/02/08)

"No hi ha cap buit. La majoria de la gent dedica bona part de la seva vida a omplir un buit que en realitat no existeix. Compren compulsivament, dusquen sensacions noves compulsivament, busquen sensacions noves compulsivament, quan de fet el buit no existeix. Què hi ha? Hi ha el que som, i el que som omple el buit..."

"Ens han esnenyat que l'amor te'l donen i te'l poden prendre. Això no és possible. Quan al carrer o al supermercat sento una dona que renya el seu fill perquè no s'ha portat com ella volia i que implícitament l'amenaça de no estimar-lo més, em poso molt nerviós, com és possible que una mare que ha donat a llum una criatura pugui insinuar que no se l'estimarà més? Segurament que això acabarà amb males notes a l'escola. I aquest amor mal entès està a la base de molts conflictes de la nostra societat, també de la violència..."

"El cas no és tenir amor o no tenir-ne, que me'l doni una persona o que me'l prengui, sinó que l'amor és el que som. L'amor no te'l poden prendre... No hem d'esperar l'amor d'un altre, perquè l'amor és el que som..."

"Proverbi xinès diu que allà on vagis et trobaràs a tu mateix. Si fuges per millorar la teva vida has de saber que allà on vagis et trobaràs amb problemes semblants..."

"Ningú més que nosaltres crea les nostres experiències... Ningú, ni tan sols Déu, hagués pogut evitar el que va passar. A partir del moment que vaig acceptar això em vaig sentir alleujat de la meva immensa càrrega... Segons deia el poeta Kazantzakis, "som els nostres pinzells i els nostres colors i el que hem de fer és pintar el paradís i entrar-hi"".